divendres, 10 de setembre del 2010

Photoshop, amic o enemic?

Aquesta imatge va ser descalificada al Picture of the Year per excès de retoc. La foto original, a dins del post

Aquests dies a Perpinyà es respira fotoperiodisme. Bon fotoperiodisme. Fins el 17 de setembre s'està celebrant a la ciutat francesa el  22è Festival de Fotoperiodisme Visa Pour l'Image, la mostra actual més important de fotoperiodisme internacional, amb desenes d'exposicions -gratuïtes!- repartides per la ciutat i múltiples xerrades, conferències i tallers per als professionals acreditats. Per aquests últims, cal destacar la possibilitat d'ensenyar portfolis a les agències internacionals, per vendre reportatges o simplement fer contactes. És, al meu parer, un luxe que tota persona apassionada o no per la fotografia no s'hauria de perdre, doncs poques vegades es té la oportunitat d'observar els millors reportatges foto-periodístics del món en brut, directe del fotògraf, sense haver passat per cap intermediari. Un luxe, de veritat. I si teniu ganes de més informació al respecte deixeu-me recomanar-vos els tres posts que el company Toni Vilches ha dedicat al Visa d'enguany (Post 1, Post 2 i Post 3) amb les seves impressions i les millors exposicions per visitar. Però bé, encara que no ho sembli, jo avui no us parlaré del Visa, almenys no directament.

 L'imatge original. El retoc és del tot desmesurat

I és que del que avui vull parlar és del Photoshop. Sí, del Photoshop. Aquell programa d'edició d'imatges que fan servir les famoses de la premsa del cor per treure's unes quantes arrugues quan fan "posados" a la platja. Sí. Aquell mateix que fan servir les revistes de moda per aprimar encara més a les seves models. Exacte. Aquell que fan servir els foto-periodistes per millorar una miqueta aquella imatge que no ha sortit del tot bé. Eh? Com? Que fan què??? Millorar una imatge que no ha sortit del tot bé ? Però això es pot fer? És legal? És ètic? Doncs no ho sé pas... només sé que el debat està a sobre la taula i que per molt que diguin cada cop més es tendeix a utilitzar excessivament aquesta eina de retoc.

Un dels primers escàndols periodístics mundials per retoc fotogràfic, força barroer per cert

I començaré el debat entonant un mea culpa, doncs jo la faig servir. No me'n amago pas. Els meus treballs personals, aquells que podeu veure a la web tenen retoc, les imatges no van sortir així de la càmera. Han estat retocades de nivells, saturació de color i d'algunes llums per aconseguir el puntet d'espectacularitat que busco. No sé si es pot considerar retoc extrem o no. Sempre he pensat que no, pel fet de no modificar ni esborrar cap element de la imatge, conservant sempre la composició original de la fotografia i tot allò que hi apareixia en el moment de prémer l'obturador. Fins ara ho trobava  del tot necessari, doncs les imatges "en brut" de la càmera no em feien el pes, però aquest últims dies al Visa m'han fet pensar...

Una mateixa imatge tractada de diferent manera segons criteri del mitjà

I és que tothom retoca. És un fet. Així ho he vist i ho he pogut palpar en converses i visionats de fotos. La gran majoria són retocs lleus: nivells, llums, saturacions/desaturacions... retocs fins a cert punt acceptables. Alguns però ja s'atreveixen amb l'HDR (tècnica de processament segons la qual totes les àrees de la imatge queden perfectament exposades) de forma molt subtil i perfectament treballada. Comença a ser abundant també el potenciar el vinyetejat en post-producció (pels no entesos en la matèria el vinyetejat és l'enfosquiment de les cantonades de la imatge al utilitzar diafragmes molt oberts). I els blanc i negres... només diré que els aclarits per zones i les reserves hi són ben presents això sí, treballats de forma magistral i amb uns resultats espectaculars. En definitiva, que qui més qui menys tothom retoca. El photoshop s'ha convertit en una eina indispensable pels fotògrafs.  És així. Ara bé, a  on està el límit del retoc?

No ho sé. Alguns opinaran que potser no n'hi ha d'haver. O que el límit està en la consciència de cada fotògraf... Potser sí, però no ens enganyem, havent-hi diners pel mig la consciència és fàcil que es quedi en segon pla... I si s'ha de ficar un límit qui l'ha de ficar? Les agències? Les associacions de fotògrafs? Potser els governs? Un jutge?


Content-Aware Fill, el nou i polèmic tampó per clonar del photoshop CS5. La fi de la credibilitat del foto-periodisme?

Com a conclusió final i personal diré que crec que és difícil que s'arribi a un consens a escala global. En defensa dels fotògrafs penso que cal recordar que sempre s'ha retocat. Des de que existeix la fotografia existeix el retoc. Durant anys a les escoles de fotografia han ensenyat a fer reserves durant el positivat per potenciar o amagar zones al gust del consumidor. Tots els grans fotògraf ho han utilitzat. Tots. I ara ho segueixen utilitzant. Ara bé, què ha passat ara perquè se'n parli tant? Doncs simplement que el món ha canviat. I ja no són unes quantes desenes de fotògrafs els que retoquen sinó milers. I no tots tenen el mateix criteri. Alguns continuen aplicant les reserves que aplicaven fins ara però d'altres, cegats per les possibilitats existents no tenen aturador i això, sumat a l'existència d'una eina tan poderosa com el photoshop que ha apropat el retoc a tothom ha fet créixer la idea que tot és vàlid, que amb el photoshop tot es pot fer,  i la gent ja no sap diferenciar entre una foto retocada o no. I això és perillós. Perquè en definitiva els foto-periodistes fotografiem i venem realitat. Però què passarà si arriba el dia en que la gent ja no relacioni foto-periodisme amb realitat?  Doncs que el foto-periodisme haurà mort. Així de simple. Esperem però que no s'arribi a aquests extrems...  Pel que a mi respecte, tinc ganes de prescindir del photoshop com més millor.

4 comentaris:

  1. El fotoperiodisme ja ha mort!
    Molt bon post i fruit d'un extens debat.
    Toni.

    ResponElimina
  2. Més optimisme, nois! Si el fotoperiodisme mor, qui documentarà la realitat?

    ResponElimina
  3. HO SENTO PRO AQUET DEBAT JA E ERA SOBRE LA TAULA 50 ANYS ABANS DEL PHOTOSCHOP

    ResponElimina
  4. El que crec és que s'hauria de començar per educar l'ull d'una manera crítica. Aquesta és la base: a les escoles, a cursos, als instituts, a les universitats... Les imatges són molt importants en la nostra societat i sobretot per la manipulació que exerceixen i el poder que tenen sobre tots nosaltres. Això ens fa menys lliures. És diferent saber que estàs enganyant la vista que no pas que et colin un gol sense saber-ho. No? I en aquest sentit no importa si la foto es retoca en un laboratori o amb el photoshop, el que està en joc és la llibertat de les persones. I això sí que importa a fotoperiodistes compromesos com vosaltres.
    Gràcies per obrir el debat, Roger.

    ResponElimina