Vídeo per a fotògrafs: Els primers projectes

Seguint amb els articles explicatius sobre la meva experiència amb el vídeo, avui us volia parlar sobre els primers projectes que vaig engegar en aquest camp visual. Com en totes les coses, no es neix ensenyat, i cal d'un aprenentatge per començar a dominar la matèria.

Abans d'embarcar-me en un projecte gros necessitava començar a familiaritzar-me amb les possibilitats que m'oferia la càmera i descobrir les mancances de la mateixa. La primera oportunitat em va venir amb la participació en un correcurts (concurs de curtmetratges express, en que ha de realitzar un curt en 24/48 hores) organitzat per la Cerveseria Venecia de Figueres. El resultat el teniu a continuació:

El resultat va ser molt positiu. La qualitat d'imatge que m'oferia la 5D Mark II era més que bona però em vaig topar amb un gran inconvenient: l'estabilització de la imatge. El vídeo necessita d'una estabilitat constant per tal que la imatge no anés fent saltirons. La possibilitat de gravar amb trípode no m'oferia la suficient mobilitat que volia i la idea d'utilitzar una stedycam la vaig descartar donat que hagués perdut tota estabilització al manipular la càmera per enfocar la imatge. La solució em va venir al descobrir l'existència d'un aparell anomenat estatiu, una mena de suport per l'espatlla que aguanta la càmera mentre et permet manipular-la. En aquell moment el mercat m'oferia poques possibilitat -avui en dia l'oferta és més variada- per la qual cosa vaig optar per la fabricació casolana. El resultat el podeu veure aquí:

   L'estabilitzador és una mica aparatós, però compleix amb escreix la seva funció  © Fotografia de Lluís Salom

Per aconseguir una estabilització perfecte va ser necessari comprar una lupa/visor per la pantalleta de la càmera. Després d'estudiar-me a fons les possibilitats vaig optar per el LDCVF Viewfinder, que a part de ser dels més econòmics s'adapta a la càmera mitjançant uns imants, facilitant així el muntatge/desmuntatge del mateix.

Amb el meu nou flamant estatiu vaig engegar dos projectes quasi simultanis: La gravació d'un petit vídeo explicatiu del procés d'elaboració del llibre d'artista "SER", format per 16 gravats de l'artista Daniel Lleixà -el meu pare- i el poema "SER" de Juan Jesús Aznar, i el making off de la exposició "Un any a la Bodega" del fotògraf gironí Toni Vilches que podeu veure aquí:

Amb aquests dos projectes va ser a on realment vaig començar a familiaritzar-me amb els programes d'edició, amb el muntatge i el tractament de la imatge. El control del temps, el ritme, la música... tot un seguit de conceptes nous per a mi que de mica en mica vaig anar descobrint i controlant. En el cas del making off, i seguint amb l'estètica de l'exposició fotogràfica que estava documentant, vaig buscar obtenir un blanc i negre potent, amb una bona gamma de grisos i un contrast que fins el moment només havia aconseguit en fotografia. Per fer-ho vaig recórrer al programa d'etalonatge Color, de la mateixa suite que el Final Cut, i que -tot i ser un programa poc intuïtiu- permet un control de la imatge total. Últimament el Color ha quedat una mica en desús per l'aparició de pluguins que et permeten manipular la imatge des del propi Final Cut. Jo però continuo sent-li fidel, i espero d'aquí un temps poder oferir-vos un petit tutorial d'iniciació per a tots aquells que vulgueu iniciar-vos en aquest programa.

Amb l'experiència acumulada amb la realització d'aquests tres treballs ja em vaig sentir prou valent per engegar un projecte més gros. El resultat va ser el documental "Reinventant el Fotoperiodisme", el qual molts ja coneixeu, i del que us parlaré en el proper post. Una abraçada i fins aviat!